València (10.06.23). El càncer de pròstata és el més sovint diagnosticat en homes en la Comunitat Valenciana, seguit del càncer de pulmó, el càncer colorectal i el de bufeta urinària, segons les últimes dades consolidades (2021). Aqueix any es van diagnosticar 2.838 casos nous de càncer de pròstata sobre un total de 14.959 casos nous de càncer en homes, la qual cosa suposa el 19% de tots els tumors.

Les dades que maneja el Servei d'Estudis Epidemiològics i Vigilància de Malalties No Transmissibles de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública es donen a conéixer amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Càncer de Pròstata, l'11 de juny, a partir de la informació del Sistema d'Informació sobre Càncer i el Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana.

El mètode diagnòstic de detecció precoç clàssic d'aquesta mena de càncer és la determinació del PSA sanguini, que a vegades suposa falsos positius, a més de detectar tumors clínicament no significatius (és a dir, que no suposaran una amenaça per a la vida del pacient).

Per a superar aquestes limitacions, "recentment s'ha incorporat com a complement al PSA la ressonància prostàtica multiparamètrica, a la qual s'afig la denominada biòpsia de fusió, la qual cosa permet una millor detecció, disminuint la taxa de diagnòstic de càncers no significatius", explica José M. Martínez *Jabaloyas, cap de Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic Universitari de València.

L'edat mitjana al diagnòstic és de 71,6 anys i la incidència augmenta amb l'edat a partir dels 55 anys. "És altament recomanable la detecció precoç i individual en funció dels antecedents personals i simptomatologia. No hi ha recomanació clara que s'hagen de realitzar programes de cribratge poblacional, sinó que s'ha d'individualitzar cada cas i informar els pacients dels riscos i beneficis. Així, la detecció precoç es recomana a partir dels 40 anys en portadors de BRCA, a partir dels 45 per a homes amb història familiar de càncer de pròstata i *afrodescendientes. Per a la resta de la població, a partir dels 50 anys. El pacient l'ha de sol·licitar al seu metge d'Atenció Primària", afig el Cap de Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic.

En la Comunitat Valenciana, s'ha estimat una incidència de 122,1 casos nous per 100.000 homes. Per províncies, encara que les diferències no són significatives a nivell estadístic, la taxa d'incidència a Castelló és de 114,7 per 100.000, a València se situa en 122,4 i a Alacant en 123,8.

"Els tumors clínicament no significatius, no precisen un tractament curatiu de manera immediata, sinó que es pot establir un protocol denominat de ‘vigilància activa', de manera que s'estableix un pla de seguiment del pacient i si el tumor es torna més agressiu, es tracta, abans que comprometa la vida del pacient", aclareix Martínez Jabaloyas.

Entre les noves formes de tractament amb finalitats curatius per al tumor localitzat, destaca la cirurgia laparoscòpica clàssica i més recentment l'assistida per robot. "El tractament amb radioteràpia també ofereix bons resultats per a aquells pacients que no desitgen cirurgia. Igualment és útil per al tractament de les recidives després de cirurgia i en aquells casos de tumors localment avançats. Quan el tumor es troba disseminat i no pot ser totalment erradicat, la base del tractament és l'hormonoteràpia. En els últims anys han aparegut nous fàrmacs, d'administració oral, que afegits a l'hormonoteràpia clàssica han millorat la supervivència dels pacients mantenint una bona qualitat de vida", comenta l'especialista.

Així, la supervivència se situa en el 89.6%, percentatge que augmenta si tenim en compte l'extensió d'aquesta mena de càncer fins al 98% en tumors locals, empitjora en l'extensió regional fins al 87% i encara més en el metastàsic fins al 20%.

En les antípodes, el càncer de pròstata va ser el responsable en 2021 de 653 morts en la Comunitat Valenciana, d'un total de 7.161 morts per càncer en homes, la qual cosa suposa el 9% de totes les morts per càncer, per darrere dels càncers de pulmó (27%) i colorectal (14%).