El Servici d'Urgències per la seua naturalesa i actitud és un Servici on la docència juga un paper fonamental, constituint una ferramenta bàsica per a augmentar la qualitat en l'assistència prestada. Hem d'entendre que la nostra unitat depén en gran manera de la formació que reba el nostre personal i per això cal invertir esforços en què siga de qualitat, rigorosa i continuada en el temps, donada la gran renovació de professionals existent.
Tot el personal adscrit a la Urgència és responsable i així s'entén, en el paper de formador de nous professionals. Esta labor comporta no sols un benefici per al format, sinó també per al Servici i per tant, per als nostres pacients. Ajudem a formar i formem constantment. Tots els protocols del Servici d'Urgències es compartixen amb els MIR que realitzen guàrdies en el nostre Servici.
Hem creat el Manual d'Acolliment de Residents, a fi de ser una guia que done a conéixer l'Hospital Clínic i el seu Servici d'Urgències, en la seua estructura i funcionament, facilitant la primera etapa de trobada amb el mateix i descrivint els recursos dels quals disposem.
La nostra experiència i coneixements, la motivació i l'afany de superació, la capacitat d'organització i el treball en equip, han de ser transmesos als nostres residents durant la seua formació, en una aposta ferma per mantindre el més alt nivell de qualitat, buscant com a objectiu principal la satisfacció de professionals i pacients. El sistema de residència implica l'assumpció progressiva de responsabilitats en l'especialitat que s'estiga cursant i un nivell decreixent de supervisió, a mesura que s'avança en l'adquisició de les competències previstes en el programa formatiu, fins a aconseguir el grau de responsabilitat inherent a l'exercici autònom de la professió sanitària d'especialista.
En tots els casos, independentment del nivell de residència aconseguit, en iniciar la jornada de guàrdia, cada resident coneix qui és el seu tutor durant esta. D'igual mode, els facultatius responsables de l'assistència en el Servici d'Urgències, coneixen la identitat dels residents al seu càrrec. Els MIR de primer any sempre treballen en l'àrea de boxs (general, respiratòria, ambulatòria o trauma). La distribució de llocs pot variar en funció de la demanda assistencial de cada àrea d'Urgències.
El resident només disposa de coneixements teòrics troncals però no d'experiència per a adoptar decisions clíniques, per tant, necessiten una supervisió permanent de presència física, de totes les activitats assistencials, que es du a terme pels metges adjunts del Servici d'Urgències. Els esmentats especialistes visen per escrit els informes d'alta en els quals intervinguen, constant les dos firmes. La supervisió decreixent té caràcter progressiu segons el procés individual d'adquisició de competències. Amb eixe objectiu el primer any es dividix en tres períodes de 4 mesos cada un:
- Primer quadrimestre: el MIR acompanyarà a l'adjunt en la seua labor assistencial participant amb ell en l'atenció del pacient.
- Segon quadrimestre: el MIR realitzarà la història clínica del pacient, sent acompanyat durant tot el procés pel metge adjunt.
- Tercer quadrimestre: el MIR podrà realitzar la valoració del pacient de manera autònoma, comentant totes les actuacions amb l'adjunt responsable, qui visarà per escrit els seus informes.
Al llarg del primer any de formació, el resident ha de ser capaç de:
- Elaborar una història clínica i realitzar una exploració clínica adequades.
- Sol·licitar proves complementàries bàsiques: ECG, anàlisi i radiologia simple.
- Emetre un juí clínic de presumpció.
- Realització/informe de procediments diagnòstics o terapèutics de baixa complexitat i sota supervisió directa d'un facultatiu especialista.
- Explicar adequadament la història d'un pacient en la passada de guàrdia o trasllat a una altra àrea del Servici d'Urgències.
- Ser capaç de redactar un informe clínic d'alta, si bé en el moment de procedir a donar l'alta o l'ingrés hospitalari, sempre es realitzarà sota supervisió directa d'un facultatiu especialista.
- Informar pacients i familiars.
- Com a norma, hauran de consultar prèviament la pertinència de proves complementàries, tractaments i interconsultes a altres especialistes amb el facultatiu responsable.
La nostra experiència i coneixements, la motivació i l'afany de superació, la capacitat d'organització i el treball en equip, han de ser transmesos als nostres residents durant la seua formació, en una aposta ferma per mantindre el més alt nivell de qualitat, buscant com a objectiu principal la satisfacció de professionals i pacients. El sistema de residència implica l'assumpció progressiva de responsabilitats en l'especialitat que s'estiga cursant i un nivell decreixent de supervisió, a mesura que s'avança en l'adquisició de les competències previstes en el programa formatiu, fins a aconseguir el grau de responsabilitat inherent a l'exercici autònom de la professió sanitària d'especialista.
En tots els casos, independentment del nivell de residència aconseguit, en iniciar la jornada de guàrdia, cada resident coneix qui és el seu tutor durant esta. D'igual mode, els facultatius responsables de l'assistència en el Servici d'Urgències, coneixen la identitat dels residents al seu càrrec.
Els MIR de segon any sempre treballen en l'àrea de boxs (general, respiratòria, ambulatòria o trauma). La distribució de llocs pot variar en funció de la demanda assistencial de cada àrea d'Urgències.
La supervisió decreixent té caràcter progressiu segons el procés individual d'adquisició de competències: el resident ha adquirit coneixements teòrics i també experiència que li permeten realitzar determinades activitats de manera independent. Sol·licitaran una supervisió discontínua, és a dir, per a aquelles habilitats i funcions apreses de R1 ja no haurà de requerir supervisió, però si la requerirà en cadascuna de les noves àrees d'aprenentatge i només fins que haja adquirit un nivell suficient de destresa que li permeta assumir major responsabilitat.
La supervisió és de presència física i es duu a terme pels metges adjunts del Servici d'Urgències. Els adjunts d'urgències visen per escrit els informes d'alta en els quals intervinguen els residents, sempre que se sol·licite, constant les dos firmes en estos informes.
A més de les habilitats desenrotllades durant el primer any de residència, haurà de ser capaç de desenrotllar les següents funcions:
- Sol·licitar proves complementàries complexes: com TAC, RM, EEG i ecografia.
- Emetre un juí clínic de presumpció.
- Capacitat de decidir el destí del pacient i la necessitat de valoració per un altre especialista.
- Realitzar procediments diagnòstics o terapèutics propis de la seua especialitat (el nivell apropiat de responsabilitat serà decidit per l'especialista que supervise el procediment, en funció de les habilitats del resident i de la complexitat de la prova).
- Indicar un tractament farmacològic.
Como norma, deberán consultar previamente la pertinencia de pruebas complementarias, tratamientos e interconsultas a otros especialistas con el facultativo responsable.
La nostra experiència i coneixements, la motivació i l'afany de superació, la capacitat d'organització i el treball en equip, han de ser transmesos als nostres residents durant la seua formació, en una aposta ferma per mantindre el més alt nivell de qualitat, buscant com a objectiu principal la satisfacció de professionals i pacients. El sistema de residència implica l'assumpció progressiva de responsabilitats en l'especialitat que s'estiga cursant i un nivell decreixent de supervisió, a mesura que s'avança en l'adquisició de les competències previstes en el programa formatiu, fins a aconseguir el grau de responsabilitat inherent a l'exercici autònom de la professió sanitària d'especialista.
En tots els casos, independentment del nivell de residència aconseguit, en iniciar la jornada de guàrdia, cada resident coneix qui és el seu tutor durant esta. D'igual mode, els facultatius responsables de l'assistència en el Servici d'Urgències, coneixen la identitat dels residents al seu càrrec.
Estos MIR treballen en l'Àrea d'Observació.
La supervisió decreixent té caràcter progressiu segons el procés individual d'adquisició de competències: el resident ha adquirit suficient grau d'habilitats que li permeten realitzar pràcticament totes actuacions de manera autònoma, requerint la supervisió només en els casos més complexos.
La supervisió és de presència física i s'emporta cap pels metges adjunts del Servici d'Urgències. Els adjunts d'Observació visen per escrit sempre els informes d'ingrés hospitalari en els quals intervinguen els residents.
Algunes especialitats sol·liciten que els seus residents R1 i/o R2 realitzen un rotatori en el Servici d'Urgències. Estos residents estan tutoritzats contínuament i tenen organitzada assistència en les diferents àrees del Servici:
- Àrea de Trauma d'Urgències:
- CTO
- MFiC
- Àrea de Boxs:
- Cirurgia toràcica
- MFiC
- Medicina del Treball
- Medicina Interna
- Oncologia Mèdica IVO
- Oncologia Radioteràpica IVO
- Àrea d'Observació:
- Alergologia
- Cardiologia
- MFiC
- Medicina Interna
- Neurologia
- Oncologia
Com a avaluació del rotatori en urgències es valora la presentació d'una sessió clínica que es realitza els dimecres i a la qual poden assistir presencial (amb límit d'aforament) i per la web tots aquells residents que realitzen guàrdies en el Servici i tinguen interés a assistir.
A més, acollim a MIR d'altres centres hospitalaris que desitgen realitzar PERÍODES DE ROTACIÓ EXTERNS en el nostre Servici, sempre que l'objectiu siga completar la formació en àrees específiques amb característiques pròpies de les quals no dispose el seu lloc habitual de treball. Els tràmits s'inicien amb la sol·licitud a la Comissió de Docència (docenciaresis_hcv@gva.es). La Comissió de Docència de l'Hospital d'origen ha de remetre una sol·licitud oficial indicant la Unitat, duració de l'estada i dates preferides. La Comissió de Docència del Departament de Salut Clínic-Malva-rosa sol·licitarà l'autorització de l'estada a la nostra responsable de Formació (sanchez_marmor@gva.es) i una vegada analitzada, transmetrà la seua decisió a la Comissió de Docència de l'Hospital d'origen.
Impartim amb periodicitat anual un Curs d'Urgències per a tots els seus residents en formació. S'inclouen a tots els residents que arriben a l'hospital tant d'especialitats mèdiques, quirúrgiques, EIR, PIR, fomentant no sols la formació sinó també l'esperit de treball en equip tan necessari en Urgències.
El curs consta de tres blocs:
- Coneixements teòrics.
- Tallers pràctics.
- Pràctiques en el Servici d'Urgències i/o altres Servicis de l'Hospital.
Durant el curs s'avalua el rendiment del curs i se sol·licita avaluació per a millores per part dels residents. La valoració global del curs de residents és molt satisfactòria i els seus comentaris servixen per a millorar les següents edicions.
OBJECTIU: Adquisició d'habilitats per part del MIR per a l'ús de l'ecografia integrada en l'avaluació del pacient en els Servicis d'Urgències.
METODOLOGIA: Introducció teòrica, seguida de pràctiques en grup de 4 metges al voltant d'un ecògraf.
- DIA 1 (teoria): Ressò abdominal, pulmonar, vascular i ecocardiografia bàsica.
- DIA 2 (estacions): Ressò hepatobiliar, aorta, pulmonar i finestres ecocardiogràfiques.
- DIA 3 (estacions): Eco renovesical, protocol FAST, vascular i medicones bàsiques en ecocardiografia.
DURACIÓ: 12 hores lectives.
NÚMERO D'ALUMNES: 12.
EVALUACIÓ: Assistència (100%). Contínua durant la participació en les sessions pràctiques.
Curs de periodicitat anual dirigit als metges interns residents d'últim any de formació, principalment a aquells que vulguen continuar el seu futur laboral en l'àmbit de les urgències hospitalàries.
METODOLOGIA: Introducció teòrica conjunta y huit estacions pràctiques (dos cada dia) en grups de 6 alumnes cada una d'elles.
- DIA 1: Codis d'actuació ràpida. Fàrmacs d'ús freqüent.
- Estació 1: Suport vital avançat.
- Estació 2: Tècniques en urgències.
- DIA 2: Atenció al pacient crític. Capnografia. Teràpies respiratòries.
- Estació 3: Videolaringoscopia.
- Estació 4: VMNI i TAFN.
- DIA 3: Monitoratge hemodinàmic avançat. Marcapassos.
- Estació 5: Arrítmies.
- Estació 6: Cardioversió elèctrica.
- DIA 4: Aparell locomotor. Urgències menors.
- Estació 7: Immobilitzacions.
- Estació 8: Sutures.
DURACIÓ: 16 hores lectives.
NOMBRE D'ALUMNES: 12.
AVALUACIÓ: Assistència (100%). Contínua durant la participació en les sessions pràctiques.
