El servici de Pneumologia de l'Hospital Clínic de València ha incorporat una tècnica que millora el diagnòstic i tractament de malalties que afecten la pleura, la membrana que recobrix els pulmons.

La toracoscòpia, també anomenada pleuroscòpia, es realitza mitjançant una xicoteta incisió en la paret del tòrax per a introduir instrumental que permet a l'especialista veure directament l'espai pleural. Amb esta visió, es poden prendre mostres per a biòpsies i realitzar procediments com el drenatge de líquids acumulats o la pleurodesi (que ajuda a evitar que el líquid torne a aparéixer) tot això sense necessitat d'una realitzar una cirurgia major.

El servici de Pneumologia preveu la realització d'entre 20 i 25 procediments anuals amb esta tècnica en casos acuradament seleccionats en els quals persistix la incertesa diagnòstica o és necessari un abordatge terapèutic específic

“Esta tècnica és especialment útil quan hi ha vessaments pleurals d'origen desconegut, sospita de càncer o infeccions, ja que oferix un diagnòstic més precís i reduïx riscos per al pacient” ha explicat el doctor Jaime Signes, cap del servici de Pneumologia de l'Hospital Clínic de València Es tracta d'una tècnica “segura, eficaç i que millora la qualitat assistencial” ha afegit.

Amb la seua incorporació, s'aconseguix un benefici clínic, en millorar la precisió diagnòstica i evitar intervencions quirúrgiques més agressives. “Abans de la incorporació d'esta tècnica, per a l'estudi del vessament pleural d'origen desconegut, es recorria fonamentalment a la toracocentesi, procediment que consistix en l'extracció de líquid pleural de la cavitat pleural. Encara que és una tècnica mínimament invasiva, tenia un rendiment diagnòstic variable i, en molts casos, insuficient per a establir una etiologia definitiva” ha explicat doctor Signes.

Així mateix, el cap del servici de Pneumologia ha afirmat que “s'utilitzava la biòpsia pleural tancada, que consistix en l'obtenció de mostres de pleura mitjançant una agulla especialitzada, sense visió directa de l'espai pleural, la qual cosa limita de manera significativa la seua capacitat per a identificar tumors, lesions focals o afectacions pleurals heterogènies”.

Quan estes tècniques no permetien aconseguir un diagnòstic concloent, es recorria a la toracoscòpia quirúrgica, amb anestèsia general i mitjançant la col·locació de diversos ports, la qual cosa implica un abordatge més invasiu, major consum de recursos hospitalaris i un increment del risc i del temps de recuperació per al pacient.